LA NEGOCIACIÓ DEL FINANÇAMENT DE CATALUNYA. QUAN ES PARLA PER PARLAR...

La negociació del finançament per Catalunya és un dels temes d’actualitat que preocupa a molts catalans i catalanes, fet normal tenint en compte la importància que té aquest tema pels ciutadans d’aquest païs.

En el bloc d’en Miquel Iceta, portaveu del PSC, es publica un article, escrit amb sentit comú i fugint de tòpics. Us extreiem unes quantes reflexions que considerem molt interessants i que creiem que aporten informació objectiva de la qüestió.

Com diu Iceta, en política és molt comú emetre opinions i fins i tot criticar, i moltes vegades sense tenir un coneixement suficient sobre el tema del que es parla.
Iceta cita una dita de Oscar Wilde que ho explica: “Mai llegeixo els llibres si he de fer la seva crítica: som tan influenciables...”

Tot i que en política aquest és un fet molt comú, això no ho legitima, doncs contribueix encara més a donar una mala imatge de la política i els polítics.

Això es pot aplicar al tema de la negociació del finançament per Catalunya, quanta gent de la que parla o opina sobre el tema han llegit la darrera proposta del Govern d’Espanya?

Sabíeu que algunes de les reaccions al document presentat pel ministre Solbes el 30 de desembre es van produir al cap de mitja hora? Algunes d’aquestes veus que diuen que no compleix l’Estatut ni tan sols diuen en què no es compleix concretament, o diuen que no es compleix en certs punts que resulta ser que l’Estatut no recolleix.

Si comparem l’última proposta presentada per Solbes el 30 de desembre amb la presentada el 16 de juliol, podem comprovar com hi han avenços molt significatius, amb els quals han tingut molt a veure tant la negociació impulsada per la Generalitat i coordinada pel conseller Castells com la trobada del 20 de desembre del President Montilla amb Zapatero.

A la nova proposta, alguns dirigents del PP com el Sr. Arenas diuen que:

“El sistema está hecho a medida del Estatuto de Cataluña”

I alguns diaris emeten els següents titulars:

- “Zapatero obtiene el apoyo de Aguirre a un modelo inspirado en el Estatut” ABC
- “Zapatero premiará con más fondos a las autonomías con lengua propia”, ABC
- “Zapatero reconoce el impulso del catalán”, Periódico de Catalunya
- “Zapatero subraya el liderazgo catalán”, La Vanguardia

És doncs, una proposta tant i tant dolenta per Catalunya?

No s’entén la actitud de CIU. Recordem que és el partit que va acordar l’actual model de finançament, el qual no va incorporar mecanismes de revisió i actualització, cosa que ha provocat l’asfixia econòmica del país, al no comptar amb més d’un milió de catalans.

Aquest és el partit que ha presentat tot un ball de xifres sobre el rendiment del nou sistema. Les ultimes de les quals les trobem al setembre de 2008, quan CiU entrega al Govern de Catalunya una proposta en la que es senyalen uns guanys de 6.997 milions d’euros. Tot i que el dia anterior deien que podria ser de 2.329 milions d’euros.

I la ultima xifra, a desembre de 2008, diu que hauria de ser de 5.630 milions d'euros (compareixença de Artur Mas i Francesc Homs).

Quina credibilitat pot donar CIU en aquest tema?

La Generalitat reconeix que la proposta actual del Govern d’Espanya, tot i haver millorat molt, continua sent insuficient. Fa falta concretar imports, detalls, garanties, etc.

És difícil negociar sobre aquests temes en aquests temps que corren. Ningú s’esperava l’arribada d’una crisi d’aquesta magnitud, però que ningú dubti que des del Govern de la Generalitat s’està treballant amb fermesa i exigència per arribar a un acord de finançament que doni resposta a les necessitats dels catalans i catalanes, i que es compensi el nostre esforç fiscal millorant els nostres serveis públics i politiques socials.

Així doncs, més enllà de emetre judicis i opinions sense credibilitat, i que no aporten res positiu, ara és moment de demostrar sentit comú i sentit de païs, demostrar que els partits catalans actuen en temes de païs amb unitat i fermesa davant el Govern d’Espanya.

Si teniu interès en ampliar aquest tema, us recomanem que consulteu el bloc d’en Miquel Iceta, http://miqueliceta.wordpress.com/2009/01/01/hacia-un-buen-acuerdo/.